Arxiu de l'autor: eureka

Avui tanco aquest bloc. I m’ha semblat que la millor manera de fer-ho era amb la història del bomber piròman. [@more@] Com a tantes novel·les de ciència ficció, també aquesta té lloc a un Estat totalitari amb uns recursos per a … Continua llegint →

Diuen que no hi ha res tan trist com recordar els temps feliços en la dissort. Amb l’optimisme que el caracteritzava, Primo Levi va donar la volta a aquesta afirmació i va dir que cap plaer es pot comparar al … Continua llegint →

Per a què ha de servir la intel·ligència? És més, són intel·ligents totes les persones que ho semblen? [@more@] José Antonio Marina, catedràtic d’institut, va començar a donar voltes a aquestes preguntes, que són la base d’aquest llibre, després de … Continua llegint →

"Milena, si us plau, ajudi’m! Ha d’entendre més del que li escric!" [@more@] De les cartes que Franz Kafka va escriure a Milena Jerenska tant en podríem dir que emocionen per la seva sensibilitat com que esgarrifen per la seva … Continua llegint →

Se suposa que les aventures d’aquest milhomes formen part de la literatura infantil/juvenil. Potser sí, però jo me les vaig llegir als quaranta i em va semblar que Mark Twain s’adreçava més als adults que no pas als infants. [@more@] … Continua llegint →

La ciencia ficció és un gènere molt delicat perquè, com les històries de pistolers, és un amagatall excel·lent per als escriptors mediocres, que troben una mina d’or en els raigs làser, els hiperespais i els botons antigravetat. No és el … Continua llegint →

La ignorància és molt agosarada. Durant molt de temps vaig menysprear aquesta obra de Shakespeare −sense haver-me-la llegida− perquè me la imaginava tan exageradament romàntica que només podia agradar als tous, a les bledes… [@more@] “Romeu i Julieta” formava part de … Continua llegint →

És un altre dels llibres que em vaig llegir en trajectes entre les estacions de Provença i Universitat Autònoma. Estudiar a la UAB tenia això: limitava força la vida social però a canvi em va permetre conèixer Flaubert, Zola, Gógol… … Continua llegint →

Era el llibre de text d’aquesta assignatura a 7è d’EGB, és a dir: quan jo tenia dotze anys. A la part inferior esquerra d’una pàgina senar hi havia la fotografia d’un carrer amb un fanal encès en plena nit. Al … Continua llegint →

Hi ha moments en què, com deia Dante, ens sentim perduts en una selva obscura i no som capaços de veure-hi cap sortida. En aquestes circumstàncies hi ha qui decideix fer un reset: marxar a una altra ciutat on tot … Continua llegint →