Les aventures d’en Tom Sawyer

Se suposa que les aventures d’aquest milhomes formen part de la literatura infantil/juvenil. Potser sí, però jo me les vaig llegir als quaranta i em va semblar que Mark Twain s’adreçava més als adults que no pas als infants.

[@more@]

De fet, la forma del llibre segueix escrupulosament la fòrmula màgica per a la literatura infantil: els protagonistes són uns nens que no només viuen pràcticament al marge dels adults -al 100%, en el cas d’en Huckleberry Finn- sinó que tenen la capacitat d’ignorar els seus preceptes -com fa en Tom amb la seva pobra tia durant tota la novel·la- i fins i tot el poder de decidir sobre les seves vides, com farà aquest trinxeraire quan esdevingui el testimoni clau per condemnar a la forca l’assassí Joe.

Rere els somnis, les il·lusions i la inconsciència de la infantesa que Twain reflecteix amb tanta tendresa s’amaguen, però, unes vides tràgiques: en Tom és orfe de pare i mare, i si el seu asilvestrat amic Huck Finn -que al llibre és el símbol màxim de la llibertat- viu sol és perquè s’ha escapat de casa fugint dels maltractaments del seu pare. És tanta la maldat del món dels adults que es reflecteix en aquest llibre que hem de pensar per força que en Twain esperava que els adults se’l llegissin.

Només dos adults s’escapen de ser retratats amb crueltat i ho són amb ironia. Un és la tieta d’en Tom, que fins i tot inspira compassió per la impunitat amb què es deixa prendre el pèl pel seu nebot. L’altre és el pare de la novieta d’en Tom, qui amb els deliris de grandesa que volca en el seu futurible gendre fa la sensació de ser un d’aquells nens que es van oblidar de créixer.

En Mark Twain, que va escriure el llibre més o menys a l’edat que jo me’l vaig llegir, s’havia de sentir molt nostàlgic de la seva infantesa per haver fet un relat així de dolç i tendre de la vida als pobles del Mississippi. Ell mateix en va escriure el pròleg, on ens diu que espera que el llibre serveixi perquè els adults que se’l llegeixin recordin com van ser una vegada, què sentien, les coses que deien, i les ximpleries que van arribar a fer.

No sé quin efecte fa llegir-se les aventures d’en Tom Sawyer quan tens deu anys, però fer-ho als quaranta i a punt d’estrenar paternitat va ser una delícia.

PS D’avui en vuit tornem a la droga dura: "Cartes a Milena", de Franz Kafka.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Les aventures d’en Tom Sawyer

  1. ableziz diu:

    no magrad aquest llibre peerque no té resums

Els comentaris estan tancats.