1984

La ciencia ficció és un gènere molt delicat perquè, com les històries de pistolers, és un amagatall excel·lent per als escriptors mediocres, que troben una mina d’or en els raigs làser, els hiperespais i els botons antigravetat. No és el cas de George Orwell.

[@more@]

Cal recordar -perquè sovint s’oblida- que “1984” és una novel·la de ciencia ficció. Com tots els grans, però, Orwell s’escapa a la cotilla de qualsevol gènere. De fet la ficció científica li pemet justament abordar tot allò de què ens vol parlar, que és molt, sense cap límit formal; com el realisme màgim a García Márquez.

Sovint es diu que els llibres d’Orwell són una crítica ferotge del règim estalinista, i ho són. Però són molt més que això, perquè del que Orwell ens parla és del conflicte entre el poder i la llibertat individual; i d’això, desgraciadament, l’estalinisme no en té l’exclusiva històrica.

“1984” representa una societat on el poder ho pot fer tot. I en allò que fa hi trobem l’anàlisi d’Orwell. “Llibertat és el dret a dir que dos i dos fan quatre, si això se’ns permet la resta cau pel seu propi pes”. Efectivament, el pitjor que li pot passar a algún que s’enfronta amb un tirà és tenir raó: no se li permetrà la més mínima oportunitat, perquè saben que se’n sortiria. Ho sabia la Inquisició quan va cremar Giordano Bruno amb la llengua clavada amb una premsa, per impedir que els qui van anar a la seva execució el poguessin escoltar. I ho sabia Galileu quan, després del seu judici, va escriure que no esperava cap clemència per part del Papa.

“Qui controla el present, controla el passat. I qui controla el passat controla el futur”. I a la novel·la els tres estats manipulen els libres d’història fent i desfent els noms dels aliats i dels enemics… No és gens esbojarrat. Sense anar gaire lluny, qui fa dos anys era president de la Generalitat va donar la benvinguda a l’actual Estatut dient que amb ell Catalunya assolia el màxim nivell d’autogovern de la seva història… Va dir això de Catalunya, que ha estat independent una colla de segles! Qui controla el present ens manipula el passat amb l’objectiu de controlar el futur. És en clau de futur -i no de passat- que totes aquestes manipulacions tenen sentit.

I, finalment, la llibertat. Per Orwell la màxima representació en són els sentiments. Per això el Gran Germà no en té prou amb que Winston Smith denunciï Lenina. El continua torturant perquè encara l’estima, i sap que mentre tingui un sentiment propi, per molt que se l’amagui, manté alè de llibertat.

PS D’avui en vuit: “Les aventures d’en Tom Sawyer”, de Mark Twain.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: 1984

  1. aquest llibre és molt més que una novel.la de ciència ficció

  2. eureka diu:

    Sí, així són els grans!

  3. eureka diu:

    Benvolgut Manfred,
    tots els grans llibres s’escapen a l’encotillament d’un gènere. També passa amb les pel·lícules. Els gèneres ens ajuden a ubicar-los en una primera aproximació, però si són bons de debò cal matisar les etiquetes. Perquè en els matisos, en els petits detalls, hi rau la grandesa.

Els comentaris estan tancats.