Ulisses

Hi ha moments en què, com deia Dante, ens sentim perduts en una selva obscura i no som capaços de veure-hi cap sortida. En aquestes circumstàncies hi ha qui decideix fer un reset: marxar a una altra ciutat on tot i tothom sigui nou i començar una nova vida a partir de zero.

[@more@]

Això és el que du Stephen Dedalus –el protagonista d’aquesta novel·la- fins a Dublín. Ell fuig dels remordiments de consciència -és a dir: d’ell mateix- que té per haver-se negat a l’última voluntat de la seva mare. Aquests detalls són irrellevants per a l’essència del llibre, encara que l’ateisme de Dedalus -i els passatges lascius de l’obra- van fer que durant varies dècades el llibre fos censurat als països anglosaxons i Joyce hagués de publicar-lo a l’estranger –París, un cop més.

La trama d’aquesta novel·la es desenvolupa en un sol dia, el primer de la nova vida d’Stephen Dedalus a Dublín: des que es lleva fins que, begut, se’n torna al llit. La data escollida -el 16 de juny de 1904- és un dels molts homenatges que Joyce ret en el seu llibre: el dia de la seva primera cita amb Nora Baracle, la seva companya amb qui potser es va inspirar per al personatge de Molly Bloom. Els altres homenatges són més clars, els clàssics grecs, molt en particular l’”Odissea” li permeten tot de paral·lelismes: la mateixa Molly Bloom, Penèlope i Calipso alhora; Stephen Dedalus amb Telèmac, el noi a la recerca del seu pare -és a dir: del seu passat, és a dir: de la seva identitat; o el de Leopold Bloom amb Ulisses, l’home a la recerca d’un destí –si és que aquesta recerca és diferent de la d’una identitat.

En un altre post us vaig parlar de la meva vida irlandesa. Quan vaig iniciar-la vaig fixar-me l’objectiu de llegir-me aquesta novel·la -l’obra mestra de la literatura anglesa moderna- en la seva versió original. En part, perquè la manera amb Joyce juga amb l’idioma és intraduïble, en part perquè ho vaig agafar com a símbol de superació, com Amundsen amb els pols. Vaig intentar-ho, però l’esforç se’m va fer massa feixuc i vaig acabar deixant-la. Me n’he penedit tant! Fa mal comprovar la rapidesa amb què es perd “the nack”, aquells detalls que tant van costar d’adquirir…

Tot el que us he explicat ho sé pels articles que he llegit o les conferències a les que he assistit perquè parlaven d’aquesta novel·la. D’entre tots els de la meva vida, “Ulisses” ocupa un lloc molt especial perquè -parafrasejant un anunci que feien fins fa poc- sé que sempre serà “el llibre que no em vaig llegir”. Us en havia de parlar, suposo que m’enteneu.

PS D’avui en vuit: “Ciències naturals”.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ulisses

  1. eureka diu:

    Benvolguda Luna,
    hi ha coses que podem canviar i n’hi que no. Jo me’n vaig d’un extrem a l’altre, i o me’l llegeixo en anglès o no me’l llegeixo. Suposo que això vol dir que no me’l llegiré mai però també t’he de dir que he repescat el llibre i tornaré a intentar-ho. El meu anglès ja és el que era, però a canvi -siguem positius!- tinc la força de ser conscient que probablement sigui l’última oportunitat: o ara o mai.

Els comentaris estan tancats.