El procés

Kafka és dels pocs escriptors que ha donat lloc a un adjectiu: per kafkiana solem entendre una situació absurda, sense cap ni peus.

[@more@]

Vaig descobrir Kafka amb aquesta novel·la, i la sorpresa va ser que ho entenia tot perfectament. En aquest sentit, els seus llibres no tenen res de kafkià. És veritat que no són fàcils de llegir, que el seu estil és un xic enrevessat i cal força concentració en la lectura per poder-lo seguir. Però si el pots llegir amb calma és transparent com un cristall. Les situacions que ens presenta són, efectivament, absurdes, sense cap ni peus; i aquesta és la tragèdia: la manca de sentit. Kafka busca l’ordre, la racionalitat, la relació causa-efecte que doni sentit a la vida, i s’angoixa en trobar-se amb un món irracional, desordenat: sense sentit.

La clau d’aquesta novel·la no és saber com s’acabarà el procés a Joseph K., ni tals sols si és innocent o culpable. La tragèdia neix del fet que ni ell ni ningú (policies, jutges, botxins) sap de què se l’acusa, i a ningú –tret d’ell mateix- sembla importar-li aquest detall. I la indefensió de Joseph K. ens remet a una de les angoixes més clàssiques des que el món és món: la nostra incapacitat per a controlar el nostre propi destí.

“El procés” és un llibre laberíntic, amb capítols que tenen més d’una versió. Kafka mai els va endreçar, mai va polir aquest llibre perquè no el va voler publicar. És una d’aquelles obres que no va voler que ningú llegís, que volia que fossin destruïdes immediatament després de la seva mort, sense que ningú se les llegís. Per a qui les va escriure, doncs? Per a ningú, és així de trist. La seva desolació va arribar a l’extrem de ni tan sols necessitar comunicar-li a ningú allò que sentia. Per què les va escriure, doncs? Per escriure-les, un pur exercici d’introspecció. Kafka es va aïllar de tot, es va desvincular de tot, tret de si mateix. Com si la vergonya li hagués de sobreviure.

PS D’avui en vuit: “Dublinesos”, de James Joyce.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El procés

  1. quim diu:

    Veig que et cuides les lectures, sí senyor… A més de la lectura de Dublinesos, mira, si no l’has vista, si pots, la pel·lícula de Huston The Dead, basada en el llibre; una experiència fascinant…

  2. eureka diu:

    Bon dia Quim,
    com era allò, “Dios los cría y ellos se juntan”? He vist la pel·lícula. Coincidim: deliciosa!

Els comentaris estan tancats.