Carta d’una desconeguda

En arribar a casa, un home troba entre el seu correu una carta molt estranya. Una dona desconeguda li explica la seva història.

[@more@]

Avui en dia poca gent n’ha sentit a parlar, però Stefan Zweig va arribar a ser l’escriptor viu més traduït del món. Va ser un dels escriptors més valorats de la primera meitat del segle XX, i el seu prestigi es va fonamentar en dos tipus d’obres: les narracions breus i els assajos històrics. Un dia parlarem dels seus assajos, però avui us vull parlar de les seves narracions.

Més o menys totes estan tallades pel mateix patró. Cada una d’elles és la història d’una persona que s’acaba veient desbordada per un sentiment fins al punt d’entrar en una dinàmica autodestructiva. A vegades és la por ("La creu"), a vegades la mala consciència ("Amok"), l’esgotament ("Episodi al llac de Ginebra") o una experiència traumàtica ("Novel·la d’escacs"). En el cas de "Carta d’una desconeguda" és l’amor o, més ben dit, un enamorament per on  Zweig s’endinsa en la capacitat de destrucció dels sentiments. Llegint la carta el protagonista de la narració no només descobreix la tragèdia d’aquesta desconeguda sinó fins a quin punt algú pot, sense sospitar-ho, influir en la vida d’algú altre a qui ni tan sols coneix.

Aprofitant la sensació d’anonimat que li ofereix una carta, la desconeguda obre el seu cor i es desfoga parlant de les seves misèries més íntimes com mai s’atreviria a fer en persona. És un anonimat fals, però que li permet explicar la seva història sense haver haver d’enfrontar-se a cap mirada, ni a cap comentari. Saltar per sobre de la vergonya.

Tot plegat mecanismes per arribar a que, com va dir Shakespeare, "si ens hem de tornar a veure que sigui amb un somriure als llavis, sinó aquest comiat serà per sempre".

PS D’avui en vuit: "Crim i càstig", de Fiodr Dostoievski.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Carta d’una desconeguda

  1. Rita diu:

    Vaig conèixer aquest autor precisament amb Carta d’una desconeguda. Em va impactar… Després he anat llegint les seves narracions breus. No he entrat en els assajos, encara, tot i que tinc entès que també val la pena. Has estat una troballa. 🙂

  2. eureka diu:

    Gràcies Rita,
    Dels seus assajos me n’he llegit dos: la seva autobiografia (“El món d’ahir. Memòries d’un europeu”) i un sobre Magallanes. Tots dos m’han agradat molt, però el de Magallanes es disfruta més si abans has llegit la seva autobiografia perquè veus que està farcit de “missatges en una botella”, de manera que, exagerant una mica, podríem dir que és una mena de “d’autobiografia encoberta”. Magallanes és l’excusa per parlar “del seu tema”. Tot de reflexions històriques, psicològiques, polítiques… és a dir, humanes. La que tinc moltes ganes de llegir-me és “Castellio contra Calvino”. La lluita de l’individu contra la el grup, llibertat contra tradició… el seu tema 😉

Els comentaris estan tancats.