El llibre com a màscara

Avui començo aquest bloc amb la intenció de parlar-vos cada dilluns d’un llibre. A vegades us parlaré pròpiament del llibre, a vegades de què representa per a mi: què em fa pensar o què em fa sentir.

[@more@]

No és, doncs, el rànquing dels millors llibres que he llegit (qui gosaria?) ni tan sols dels que més m’han agradat (això ja seria més fàcil). Us parlaré de llibres que per mi són “més que un llibre”, ja sigui perquè em recordin un temps, un lloc, una persona… ves a saber! Un recorregut que no passa necessariament pels llibres que més m’hagin agradat. Fins i tot és possible que algun dia us en vulgui parlar d’un que no m’he llegit mai… Coses que passen.

Deia Borges que estava més orgullós dels llibres que havia llegit que no pas dels que havia escrit. L’entenc, hi ha poques coses tant personals com un llibre Que difícil que pot ser triar-ne un per regal! Els llibres que hem llegit diuen molt de nosaltres, del camí que ens hem anat fent de mica en mica en la nostra educació sentimental (ja teniu una pista…). Per poc que pugui, quan visito un pis m’agrada tafanejar els llibres que hi ha. Sovint, n’hi hauria prou amb veure’n la biblioteca per saber si allí hi viu una persona o si n’hi viuen més. També passa amb la fonoteca. Són com missatges en una botella, amb complicitats encriptades. Un amant de Kafka també es reconeix en Flaubert, en Gógol, en Zweig, en Levi…

Tornem, però, a aquest bloc. La meva intenció és parlar-vos cada dilluns d’un llibre diferent. Una entrega setmanal, com un rellotge, com els fascicles d’una col·lecció. I m’anirà bé començar per un dels que m’estic llegint ara: “El nom de la rosa”, d’Umberto Eco… però això no serà fins dilluns vinent.

PS He dit que és “un dels” llibres que m’estic llegint. Fa temps que vaig notar que els llibres m’agradaven més com més trigava a llegir-me’ls. Sembla que els paeixo millor si em van calant de mica en mica (sóc de digestions lentes…). Per això quan, després de mesos sense llegir res, m’agafa una altra vegada la fal·lera de llegir puc començar fins a mitja dotzena de llibres diferents –com més diferents millor– i vaig saltant d’un a un altre per no estar-me en un mateix llibre més de vint o trenta minuts diaris. A algú més li passa?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El llibre com a màscara

  1. Quim diu:

    Bon dia a tots dos,
    i d’entrada demanar disculpes a plugim constant per trigar tant a contestar. Començo per pluguim constant, quan dic que llegeixo llibres diferents em refereixo justament a això que tu dius: si un és una novel·la la combino amb una biografia, un llibre de poesies, un assaig,… Tampoc em seria fàcil llegir tres o quatre novel·les a l’hora.
    I ara, vaig per Deckar. Hi ha llibres que puc llegir a qualsevol lloc (metro, casa, etc), però n’hi ha d’altres que per llegir-los necessito molta concentració i això és difícil àl transport públic. Però a casa també hi ha moments en què no em puc concentrar en llegir segons què.

Els comentaris estan tancats.